Incertesa

Del present absent i caminant
sota la pluja que em cala els ossos,
de la teva mirada pres,
en les tenebres dels meus sentiments,
de tu m'enyoro.

Del frec de la teva pell sota la mà,
dels dits presoners dels teus cabells,
vigilant dels teus anhels,
mantenint la por i la meva incertesa,
de tu m'enyoro.

No tinc primavera dins,
no tinc lloc per anar a morir,
no tinc port on resguardar-me
de l'amor negat.

Però tinc foc en el meu cor,
però tinc fe en l'amor,
porto dins el teu record
per seguir viu,
per esperar-te.

Des de l'horitzó del nostre món senzill,
amb els colors dels nostres ulls creuats,
prendré un nou impuls,
volaré sota els estels buscant la llum,
de tu m'enyoro.